Dijous encetem una col·laboració que ens fa especial il·lusió amb el restaurant El Gravat de Vic. Ho fem amb l’organització de l’acte “Negre sobre negre”, un recital poètic a càrrec de David Castillo i David Caño, i la presentació de tres llibres. Així, entre poemes, proclames i reflexions els dos poetes aprofitaran per presentar els llibres “Poetes de la Contracultura”, “Oriol Solé Sugranyes, 40 anys després” i “El túnel del tiempo (poemas adolescentes y de primeros antecedentes penales)”.

“Oriol Solé Sugranyes, 40 anys després” es tracta d’un recull de textos biogràfics d’Oriol Solé Sugranyes publicat per Descontrol i coordinat per Ricard de Vargas Golarons i Guille Larios amb motiu del 40è aniversari de l’assassinat d’aquest militant llibertari català a mans de la Guàrdia Civil quan estava a punt de creuar la frontera després de participar de la mítica fuga de presos de la presó de Segòvia.

El volum recull des de testimonis dels primers anys fins a cartes a les seves xicotes o articles d’activistes com Jean-Marc Rouillan, que va militar al MIL: També hi ha un plec de poemes –per exemple, un de José Agustín Goytisolo, que li va comportar una severa multa, o un d’escrit pel fugat Bixente Serrano Izco al penal de Cartagena, on va ser traslladat– i nombroses fotografies de l’àlbum familiar, el telegrama en què el seu pare reclamava el cadàver al govern o els fulls de mà i fotos de les manifestacions posteriors a les misses oficiades a Barcelona pel valent Lluís Maria Xirinacs, segons explicava recentment David Castillo en un article a El Punt Avui.

Oriol Solé Sugranyes va ser abatut per la Guàrdia Civil quan era a menys de cent metres de la llibertat, a la muntanya d’Atalozti, al Pirineu navarrès,  molt a prop d’on encara ara hi ha les tanques que separen les fronteres, utilitzades pels ramaders perquè les vaques no envaeixen pastures veïnes. Tenia 28 anys i acabava així una vida curta però intensa. David Castillo en parla així en l’esmentat article a El Punt Avui, publicat el 6 d’abril, el dia del 40è aniversari de la seva mort: “Oriol Solé Sugranyes va passar de voler agafar els vots de capellà a militant d’acció directa. Enmig quedaven les detencions, una sonora fuga a Perpinyà i, finalment, el tret que va acabar amb la seva vida a tocar la frontera després de sortir del bosc de Sorogain, on més de cent guàrdies civils i dues divisions de l’exèrcit van assetjar el grup dels evadits de Segòvia. Sempre que he parlat amb Josep Lluís Pons Llobet m’ha recordat una nit entre el fred, la boira i la pluja. Alguns dels bascos recorden l’entusiasme i la incredulitat de l’Oriol quan li van notificar que comptaven amb ell per escapar-se de la presó. La majoria encara coincideixen que l’única solució que van trobar contra la violència de l’Estat franquista van ser les armes”.

Amb David Castillo dijous a El Gravat parlarem d’Oriol Solé Sugranyes, però també de poesia llibertària. I hi haurà recital de poesia llibertària. Del mateix Castillo i d’altres autors. Hi presentarem “El túnel del tiempo (poemas adolescentes y de primeros antecedentes penales)”, un recull de poemes d’adolescència de David Castillo, escrits entre els 14 i els 21 anys en la dècada dels setanta. “Són poemes de joventut. Conservava, conservo, uns mil poemes repartits en divuit carpetes. Recullen la visió d’un jove militant llibertari, de quan tenia entre 14 i 20 anys. Era l’època en què col·locava els poemes en revistes i alguns diaris, durant els anys de la Transició. Em vaig ficar en política per poder publicar poemes a les revistes, que em resultava fascinant. Rescatar-los ha estat una experiència divertida, fins i tot recordar detencions i embolics brutals…”, explica David Castillo en un altre article al diari El Punt Avui. Són gairebé una seixantena de poemes, tots datats i travessats per reflexions, consignes i ràbia política “parlo de Puig Antich, dels MIL i els bascos, de llegendes com Durruti, Ascaso, Quico Sabaté, Che Guevara i Ho Chi Minh”.

Finalment, “Poetes de la Contracultura” és un altre recull de poemes que ha coordinat el mateix David Castillo, alguns dels quals inèdits o publicats en exemplars exhaurits des de fa anys. A l’acte de dijous en llegiran una selecció ell mateix i David Caño. Són textos d’alguns dels poetes de la contracultura barcelonina, com ara Pere Marcilla, Albert Subirats, Pau Maragall, Xavier Sabater, Genís Cano, Roberto Bolaño, Jaume Cuadreny i molts altres… La lectura de William S. Burroughs o la recepció de Lou Reed va sacsejar les consciències de diferents generacions començant pels mateixos beatniks. El tractament de les drogues, del sexe, però també de l’escriptura arriba a un camí sense retorn de molts d’aquells joves poetes dels setanta van oferir uns graus de llibertat que encara no han estat assumits. A Negre sobre negre podrem fer un tast d’aquella literatura que, com els fets que reivindicava Ramon Barnils que expliqués el periodisme, “molts havien oblidat o alguns no volien recordar”.

Amb el de dijous, reprenem la nostra activitat enfocada a la dinamització cultural i social de la ciutat i la comarca. Prèviament ja vam organitzar la presentació dels llibres ‘L’amor fora de mapa’, de Roc Casagran, i ‘Els internats de la por’, de Montse Armengou i Ricard Belis.